Leyendo cuadros. Mirando historias


>> Listado de todos los relatos publicados 

Entrega número 48
Postludio. José Mª Yturralde
José Mª Yturralde
Postludio
VER

Documentos de introducción
 Introducción de Javier Martín 
 Introducción de Ana Álvarez 
 Listado de autores 

Login

Ars Citerior

Espacio de Arte Cinético Jordi Pericot

Espacio de Arte Cinético Jordi Pericot

EL MUSEU MUNICIPAL DE NÀUTICA DEL MASNOU. Edifici Centre, Josep Pujadas Truch, 1A, El Masnou

L’Espai d’Art Cinètic Jordi Pericot és l’única col·lecció permanent d’art cinètic de l’Estat i és fruit de la donació feta per aquest artista a l’Ajuntament del Masnou. Aquesta sala, inaugurada a finals del 2011, és un espai modern en el qual es pot veure una mostra de tot el conjunt de l’obra de Jordi Pericot dividida en sis àmbits, segons les diferents etapes per les quals ha evolucionat la seva trajectòria: 1. Les albors del cinetisme. París (1963-1972) 2. El moviment per la reflexió. Miralls guerxos (1965-1968) 3. El moviment per la refracció. Plàstic estriat (1966-1971) 4. El mòdul cinètic T. Tronc de con (1968-1972) 5. La tensió entre ésser i buit. Formes, colors i buits (1971-1974) 6. El cinetisme orgànic. Les figures retòriques (1981-1984)

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) s’introduí en les tècniques del cinema experimental a França, on inicià la seva trajectòria artística. En tornar-ne, va mantenir una destacada activitat cultural, especialment en la recerca de l’art cinètic. Així, creà el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques), que agrupava personalitats com Oriol Bohigas, Ricard Bofill o Ricard Salvat, entre d’altres. Actualment, la seva obra està representada en museus d’art contemporani de Madrid, Sevilla, Eivissa, Iowa, Ottawa, Hèlsinki, Santiago Xile, etc.

L’art cinètic és un corrent artístic basat en l’estètica del moviment. Així, en alguns casos, s’introdueixen motors i altres fonts d’energia en les obres. En d’altres, com és el cas de Jordi Pericot, es creen efectes òptics que simulen aquest moviment i provoquen que l’espectador es bellugui davant de l’obra per poder-lo experimentar.

El terme cinètic, relacionat amb les Belles Arts, va ser emprat per primera vegada l’any 1920 quan Gabo, en el seu manifest realista, rebutja «l’error heretat de l’art egipci que veia en els ritmes estàtics l’únic mitjà de creació plàstica», que va substituir pels ritmes cinètics o «formes essencials de la nostra percepció del temps real». Però no va ser fins als anys seixanta quan aquest terme es va classificar com una tendència artística.

Powered by Bullraider.com